Han nascut pollets

Una de les meves darreres curolles és una incubadora. Des de fa un grapat d'anys tenc gallines mallorquines, de les quals aprofitam a casa els ous i la carn, encara que ara no és el moment d'explicar com cuinam aquests productes.

Bé idò, a més de tenir les gallines, gaudesc de fer-les criar i anar seleccionant els animals que més m'agraden i s'adapten al prototipus morfològic. Sempre hi havia problemes a l'hora de covar els ous, quan hi havia molts d'ous ningú se posava a covar, quan deixava un niaró hi havia dues gallines que el se disputaven i acabava amb una gran truita dins el niaró, en una paraula, tot eren problemes.

Amb això que vaig pensar amb una incubadora, i dit i fet, després d'informar-me dels models, funcionament, etc. (això és tot un món) vaig comprar-ne una i avui fa 20 dies hi vaig posar 12 ous, en vaig rompre un fent una pova i de la resta n'hi ha hagut 4 de nials, és a dir men queden 7 i per tant poden néixer 7 pollets.

Avui dematí quan m'he aixecat, com cada dia, el primer que he fet ha estat anar a veure com anava la quica artificial i !!!!Sorpresa!!!!, ja hi havia un pollet, quan m'ha vist s'ha quedat astorat, potser ha estat en veure la meva cara de sorpresa.

Just abans d'escriure aquestes ratlles ja n'havien nascut 4. Avui ha estat dia de festa a casa, els menuts han gaudit de veure com s'anaven rompent els ous i seguir tot el procés del naixement pas a pas, veure guaitar un capet i al cap d'una estona ja hi havia el pollet sencer deofra, tot un plaer i una experiència enriquidora.

Seguesc esperant els ous que falten i ja vos aniré contant.

Un passeig fins a Biniarroi

Després de mesos de pluges, vent i fred sembla que ja ha arribat la pre-primavera. Bé, més ben dit, s'ha temperat el temps i ens deixa sortir de casa i gaudir del camp, del carrer i de la muntanya. Ahir, diumenge, amb el meu fill Marc, va ser la seva primera excursió de muntanya, ens apuntàrem a l'excursió que havia programat l'Associació Cultural Fent Carrerany , que ens va portar fins a Mancor i d'allà caminant anàrem fins al santuari de Santa Llúcia, un casal majestuós damunt un turó just devora Mancor. Sembla que sols hi ha alguna monja, en vérem una darrera els vidres d'una finestra. Però no hi ha cap activitat, ni comercial, ni cultural, ni religiosa, no vérem fressa de res.

Després de berenar ens dirigírem cap a Biniarroi, un llogaret de Mancor que devers l'any 1943 va ser abandonat ja que les aigües subterrànies reblaniren els estrats argilosos i provocaren l'enfonsament de cases i marjades. Aquest fet, la mala comunicació que patia el llogaret i el declivi de l'agricultura, sobretot de l'oliva, va fer que el poble quedàs abandonat. Des de fa uns anys s'ha tornat a rehabilitar alguna casa, actualment n'hi ha 3 d'arreglades i alguna altra en construcció.

La pujada fins a Biniarroi la férem pel camí vell. Un camí de cabra que puja per mig de la muntanya, no molt llarg, uns 30 minuts, però intens. Al final del camí, quan ja ets a l'entrada del poble has de passar per damunt esboldrecs i soques de pi, conseqüència dels aigüats d'aquest hivern tan plujós.

Fent una volta pels "carrers" de Biniarroi, en total no hi ha més de 10 cases, t'envaeix una sensació de pau i tranquil·litat de la qual en poden gaudir els pocs habitants de cap de setmana, sols vérem una casa habitada, i els caminants que s'hi acosten.

Va ser un plaer descobrir aquest indret de Mallorca totalment desconegut.

Corrupció, el Cola Cao no s'acaba.

Passen els dies, les setmanes i els mesos, i cada dia berenam amb un nou escàndol de corrupció política, la majoria, per no dir tots, protagonitzats per polítics del PP. Això darrerament era un mal endèmic del nostre país petit, però ara ja s'esten a altres indrets on el PP ha governat amb majories balderes i s'han cregut els amos i senyors del corral.
El que no puc entendre ni païr és quan sent els cappares i capmares d'aquest partit acusant la Fiscalia de partidista, acusant els partits d'esquerres d'involucrar-los en tudadisses de doblers públics sense justificar, dien que tothom va contra ells, que això és una creuada, etc. etc.
Però després resulta que surten capses de Cola-Cao, acusats que s'autoinculpen d'haver desviat doblers públics als seus comptes particulars, altres que desvien doblers de la funerària per pagar els seus viatges particulars, factures sense justificar, "señoritos madrilenyos" que han fet i desfet per devers Madrid i València i molt més brou que sortirà.
La Fiscalia no fa res més que investigar si les denúncies que els arriben són certes i posar-ho en mans dels jutges per a que instruesquin un procediment per determinar si hi ha culpables, la Fiscalia no condemna ningú.
Per això no entenc aquesta nerviada si no heu fet res i tot està clar, tranquils, podeu estar tranquils, el temps posa a tothom al seu lloc i dona i lleva raons.
Deixem passar el temps i veurem qui té raó.

Posant ordre, Bloc o blog?

Tot això és nou per a mi, encara estic enfeinat donant forma al blog, posant enllaços, etc. i fins i tot dubtava si això és un blog o un bloc.
Fa temps vaig seguir un debat per la xarxa sobre la denominació d'aquests espais i els partidaris d'ambdós noms tenen part de raó. Jo m'he decidit de moment pel BLOG, ja que estic més d'acord amb els partidaris d'aquesta versió. A més crec que per molt que volguem cercar semblances amb un bloc o plagueta, no n'hi ha, això és un altre món, això és un blog.
Aviat començaré a penjar filosofades, reflexions, comentaris, curolles, etc. esper les vostres opinions.
Fins aviat.

Comença el camí

Hola, avui m'he decidit i després de molt de temps he donat la passa i he creat el meu blog. Un espai personal on aniré penjant les meves reflexions, idees, comentaris, etc. sobre fets del dia a dia.
Bé això és la idea inicial, ja veurem quin camí pren, si és que arriba a partir, de moment he arrancat, el futur, ja ho veurem...