Ser del Barça és, el millor que hi ha

Quina setmana, primer la pallissa al Madrid dins ca seva, 6 gols dins el Bernabeu li va enflocar el Barça i ahir al darrer alè, Don Andrés va fer callar Stamford Bridge i embogir l'afecció culé. Després de 90 minuts de patiment s'aconseguia eliminar el Chelsea i classificar-se per a la final de la Champions de dia 27 de maig a Roma, allà ens espera el Manchester.
Això és massa i encara ens queden 2 finals i guanyar la lliga, perquè com diu en Guardiola: encara no hem guanyat res. Però ningú ens llevarà el gust que hem passat, perquè ser del Barça és el millor que hi ha.

Ha arribat el bon temps

Sembla que després d'un hivern llarg, plujós i fred ha arribat tímidament la primavera. D'ençà que metereològicament entràs la primavera, no havia fet més de 2 dies de sol. Tots els caps de setmana ha fet fred o ha plogut, però ara fa uns dies que s'ha estabilitzat i veim el sol, ens llevam roba i pel que diuen les platges comencen a omplir-se.
Enguany més que mai enyorava que arribàs el "bon temps" i sembla que ja el tenim aquí.

Estat d'exili

Ahir vespre vaig anar a la presentació a Maria del documental "Estat d'Exili", sobre la vida política del nostre paisà Antoni Mas, militant del moviment MLN Tupamaros d'Uruguai. És la crònica de la seva vida política i de la seva lluita, una lluita d'un jove estudiant de medicina a l'Urugai dels anys 60, que s'anà radicalitzant, com la de molts d'altres companys, al mateix temps que la repressió se feia més forta contra tots els que protestaven per les injustícies.

LLuitaren i somiaren per un món més just, la lluita fou dura i el preu que pagaren per tot allò fou alt, molt alt. 13 anys de presó, dins una cel·la de 2 X 3metres, amb tortures contínues, no hi ha qui ho aguanti... Les paraules d'Antoni Mas quan surt de la presó són una mostra del que passaren allà dintre: "preferesc una ràfega de metralleta, que tornar entrar dins una presó".

Després de tot aquest calvari en Toni vengué a Mallorca per a poder descansar i recuperar-se de tot el que l'hi havia passat i començar una vida nova, però les seqüeles foren massa grans i això na va ser gens fàcil, però malgrat tot i amb l'ajuda dels familiars i amics anà passant els dies de la millor manera que podia fins que va morir a Mallorca l'any 2002.

Diumenge dia 29 a les 21'30h. passen aquest documental a Televisió de Mallorca dins el programa "Cròniques" no els vos podeu perdre.

Xerrada de figues i figueres

Divendres que ve, dia 3 d'abril a les 21'00 hores al local de Ca Ses Monges de Maria de la Salut hi haurà una xerrada de Monserrat Pons i Boscana sobre el món de les figues i les figueres a Mallorca, promet ser una xerrada molt interessant, per tant no vos la podeu perdre i recomanau-la als vostres amics.

Pepe Rubianes

No tenc paraules, m'he quedat gelat. Llegint el diari mentre fan les notícies sent la veu den Pepe Rubianes, aixec la vista i el veig damunt un escenari, el seu lloc. Quina alegria! Ja s'ha recuperat del fotut càncer i ha tornat a pujar a un escenari, ja ha tornat! he pensat. Però no, aquesta imatge ha estat per donar entrada a la cruel notícia que ens ha deixat per sempre, que el seu cor ja no batega, mai més el podrem veure al Teatre de Manacor ni a cap altre lloc, ja no podrem sentir les seves opinions d'un home lliure, ja no riurem més amb en Pepe.

No tenc paraules, sols te puc dir: Descansa en Pau, Pepe.

Han nascut pollets

Una de les meves darreres curolles és una incubadora. Des de fa un grapat d'anys tenc gallines mallorquines, de les quals aprofitam a casa els ous i la carn, encara que ara no és el moment d'explicar com cuinam aquests productes.

Bé idò, a més de tenir les gallines, gaudesc de fer-les criar i anar seleccionant els animals que més m'agraden i s'adapten al prototipus morfològic. Sempre hi havia problemes a l'hora de covar els ous, quan hi havia molts d'ous ningú se posava a covar, quan deixava un niaró hi havia dues gallines que el se disputaven i acabava amb una gran truita dins el niaró, en una paraula, tot eren problemes.

Amb això que vaig pensar amb una incubadora, i dit i fet, després d'informar-me dels models, funcionament, etc. (això és tot un món) vaig comprar-ne una i avui fa 20 dies hi vaig posar 12 ous, en vaig rompre un fent una pova i de la resta n'hi ha hagut 4 de nials, és a dir men queden 7 i per tant poden néixer 7 pollets.

Avui dematí quan m'he aixecat, com cada dia, el primer que he fet ha estat anar a veure com anava la quica artificial i !!!!Sorpresa!!!!, ja hi havia un pollet, quan m'ha vist s'ha quedat astorat, potser ha estat en veure la meva cara de sorpresa.

Just abans d'escriure aquestes ratlles ja n'havien nascut 4. Avui ha estat dia de festa a casa, els menuts han gaudit de veure com s'anaven rompent els ous i seguir tot el procés del naixement pas a pas, veure guaitar un capet i al cap d'una estona ja hi havia el pollet sencer deofra, tot un plaer i una experiència enriquidora.

Seguesc esperant els ous que falten i ja vos aniré contant.

Un passeig fins a Biniarroi

Després de mesos de pluges, vent i fred sembla que ja ha arribat la pre-primavera. Bé, més ben dit, s'ha temperat el temps i ens deixa sortir de casa i gaudir del camp, del carrer i de la muntanya. Ahir, diumenge, amb el meu fill Marc, va ser la seva primera excursió de muntanya, ens apuntàrem a l'excursió que havia programat l'Associació Cultural Fent Carrerany , que ens va portar fins a Mancor i d'allà caminant anàrem fins al santuari de Santa Llúcia, un casal majestuós damunt un turó just devora Mancor. Sembla que sols hi ha alguna monja, en vérem una darrera els vidres d'una finestra. Però no hi ha cap activitat, ni comercial, ni cultural, ni religiosa, no vérem fressa de res.

Després de berenar ens dirigírem cap a Biniarroi, un llogaret de Mancor que devers l'any 1943 va ser abandonat ja que les aigües subterrànies reblaniren els estrats argilosos i provocaren l'enfonsament de cases i marjades. Aquest fet, la mala comunicació que patia el llogaret i el declivi de l'agricultura, sobretot de l'oliva, va fer que el poble quedàs abandonat. Des de fa uns anys s'ha tornat a rehabilitar alguna casa, actualment n'hi ha 3 d'arreglades i alguna altra en construcció.

La pujada fins a Biniarroi la férem pel camí vell. Un camí de cabra que puja per mig de la muntanya, no molt llarg, uns 30 minuts, però intens. Al final del camí, quan ja ets a l'entrada del poble has de passar per damunt esboldrecs i soques de pi, conseqüència dels aigüats d'aquest hivern tan plujós.

Fent una volta pels "carrers" de Biniarroi, en total no hi ha més de 10 cases, t'envaeix una sensació de pau i tranquil·litat de la qual en poden gaudir els pocs habitants de cap de setmana, sols vérem una casa habitada, i els caminants que s'hi acosten.

Va ser un plaer descobrir aquest indret de Mallorca totalment desconegut.

Corrupció, el Cola Cao no s'acaba.

Passen els dies, les setmanes i els mesos, i cada dia berenam amb un nou escàndol de corrupció política, la majoria, per no dir tots, protagonitzats per polítics del PP. Això darrerament era un mal endèmic del nostre país petit, però ara ja s'esten a altres indrets on el PP ha governat amb majories balderes i s'han cregut els amos i senyors del corral.
El que no puc entendre ni païr és quan sent els cappares i capmares d'aquest partit acusant la Fiscalia de partidista, acusant els partits d'esquerres d'involucrar-los en tudadisses de doblers públics sense justificar, dien que tothom va contra ells, que això és una creuada, etc. etc.
Però després resulta que surten capses de Cola-Cao, acusats que s'autoinculpen d'haver desviat doblers públics als seus comptes particulars, altres que desvien doblers de la funerària per pagar els seus viatges particulars, factures sense justificar, "señoritos madrilenyos" que han fet i desfet per devers Madrid i València i molt més brou que sortirà.
La Fiscalia no fa res més que investigar si les denúncies que els arriben són certes i posar-ho en mans dels jutges per a que instruesquin un procediment per determinar si hi ha culpables, la Fiscalia no condemna ningú.
Per això no entenc aquesta nerviada si no heu fet res i tot està clar, tranquils, podeu estar tranquils, el temps posa a tothom al seu lloc i dona i lleva raons.
Deixem passar el temps i veurem qui té raó.

Posant ordre, Bloc o blog?

Tot això és nou per a mi, encara estic enfeinat donant forma al blog, posant enllaços, etc. i fins i tot dubtava si això és un blog o un bloc.
Fa temps vaig seguir un debat per la xarxa sobre la denominació d'aquests espais i els partidaris d'ambdós noms tenen part de raó. Jo m'he decidit de moment pel BLOG, ja que estic més d'acord amb els partidaris d'aquesta versió. A més crec que per molt que volguem cercar semblances amb un bloc o plagueta, no n'hi ha, això és un altre món, això és un blog.
Aviat començaré a penjar filosofades, reflexions, comentaris, curolles, etc. esper les vostres opinions.
Fins aviat.

Comença el camí

Hola, avui m'he decidit i després de molt de temps he donat la passa i he creat el meu blog. Un espai personal on aniré penjant les meves reflexions, idees, comentaris, etc. sobre fets del dia a dia.
Bé això és la idea inicial, ja veurem quin camí pren, si és que arriba a partir, de moment he arrancat, el futur, ja ho veurem...